Yersinia pestis

Nom:  Pasteurella pestis, actualment conegut com Yersinia pestis o la pesta.

Classificació: 

• Regne: Eubacteria
• Fílum: Proteobacteria
• Classe: Gammaproteobacteria
• Ordre: Enterobacteriales
• Família: Enterobacteriaceae
• Gènere: Yersinia
• Espècie: Y. pestis

Característiques morfològiques:

Y. pestis és un eubacteri gramnegatiu en forma de bacil (cocobacil) de 1-3 µm de mida. Aquest microorganisme presenta motilitat només quan és aïllat, però no quan es troba en l’hoste. Es tracta d’un patogen intracel·lular mòbil gràcies als flagels perifèrics, que s’ha de trobar dins de la sang per poder sobreviure. S’han trobat soques amb capsules petites. En la paret bacteriana té uns complexos de lipoproteïna, anomenats F1 i VW,  amb la funció d’evitar la fagocitosi per part dels macròfags i altres cèl·lules fagocítiques.

Característiques metabòliques:

Yersinia pestis utilitza la respiració aeròbica i anaeròbica de fermentació per produir i consumir hidrogen gas per produir energia. Això vol dir que són microorganismes que poden adaptar-se per créixer i metabolitzar tant en presencia com en absència d’oxigen, d’això se’n diu bacteris anaeròbics facultatius i aeròbics facultatius. És nitrat reductasa positiva, catalasa positiva i oxidasa negativa, per tant, té l’oxigen com a acceptor d’electrons.

Les soques virulents de Y. Pestis produeixen i secreten una exotoxina anomenada toxina murina, és la causa de la seva alta toxicitat per l’hoste. El mecanisme d’acció es basa en inhibir la respiració cel·lular bloquejant les reaccions de transport d’electrons en els mitocondris, a nivell del coenzim Q.

Característiques ecològiques:

Y. pestis té la capacitat de causar malalties en rosegadors, insectes i éssers humans. Els principals portadors del patogen són les puces orientals de la rata Xenopsylla cheopis, i rosegadors infectats. El bacteri codifica dues molècules antigèniques: F1 i VW, totes dues són necessàries per a la patogenicitat i els entorns on creix són rics en minerals on la temperatura varia entre 26ºC i 37ºC. Aquest requisit és la raó principal per la qual Y. pestis no és virulent a les puces, ja que tenen una temperatura corporal al voltant de 25ºC. 

La pesta, causada per Yersinia pestis, també es pot trobar en àrees amb mala higiene o on hi hagi una població alta de rosegadors. Tot i això, normalment s’ha produït en zones rurals i semi-rurals, en boscos de terres semiàrides i prats. Molts tipus d’animals com els esquirols de roca, rates, ratolins, talps i conills poden ser afectats per Y. pestis amb molta facilitat. Els carnívors salvatges es poden infectar en menjar algun d’aquests animals i ser portadors de la malaltia.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

S’ha pogut seqüenciar el genoma de 2 subespècies:

- Y. pestis medievalis amb 4.600.755 parells de bases.

- Y. pestis orientalis amb 4.653.728 parells de bases. 

Aquesta espècie de patogen, durant el procés d’infecció, genera viscositat antifagocítica. Té la capacitat d’impedir la fagocitosi, la qual està mesurada per un sistema de secreció, és a dir, quan el bacteri es troba en contacte amb les cèl·lules fagocítiques produeix certes proteïnes, F1 i VW, que impedeixen la fagocitosi. Aquestes secrecions es mostren per mitjà d’una càpsula viscosa proteica.

Un cop les cèl·lules bacterianes s’han introduït mitjançant la picadura d’una puça dins d’un ésser humà, aquestes es desplacen pel corrent sanguini fins els nòduls limfàtics on generen petites inflors anomenades bubons, plenes de partícules bacterianes. Aquests bubons poden arribar a créixer fins la mida d’un ou, i en general sorgeixen en l’engonal, el coll o les aixelles. La càpsula viscosa que envolta les cèl·lules evita que aquestes siguin fagocitades pels macròfags. D’aquesta manera, en poc temps els nòduls limfàtics perifèrics es veuen envaïts per bubons secundaris, fins que es trenquen i les cèl·lules passen de nou al corrent circulatori, en un nombre molt més elevat al anterior causant una septicèmia generalitzada.  Degut a això es produeixen múltiples hemorràgies que donen lloc a taques negres sobre la pell, d’aquí prové el nom popular de la malaltia Pesta Negra o Bubònica, processos de gangrena en els extrems distals de les extremitats, un fort dolor en nòduls limfàtics, prostració, xoc i deliri.

La malaltia es manifesta als dos o tres dies després de la infecció, i porta a símptomes com ara febre alta, calfreds, mal de cap i cansament extrem. Cal tractar la pesta abans de l’estat septicèmic, ja que sinó la mort es produeix al cap d’uns 5 dies. 

Autors: Meritxell Albertí Hinarejos, Sara Azidane Chenlo, Júlia Blay Cadanet i Anna Caballero Moya.