Acidithiobacillus ferrooxidans

Nom científic del microorganisme: Acidithiobacillus ferrooxidans, també anomenat Thiobacillus ferrooxidans.

Classificació taxonòmica
Filum	Proteobacteria
Classe	Acidithiobacillia
Ordre	Acidithiobacillales
Família	Acidithiobacillaceae
Gènere	Acidithiobacillus

Característiques morfològiques: morfologia en forma de bastó i sense flagels. A. ferrooxidans és un bacteri gram negatiu sense capacitat de convertir-se en espora. 

Característiques metabòliques: és un bacteri anaeròbic facultatiu que obté l’energia principalment a partir de l’oxidació d’ions ferro (II) a ferro (III) o de sofre reduït a àcid sulfúric, però també s’ha observat la capacitat d’oxidar l’hidrogen i l’àcid fòrmic.

Això fa que sigui quimiolitotròfic obligat; no pot créixer en presència de compostos orgànics.

La font de carboni és la fixació de CO₂ (autòtrof obligat).

Característiques ecològiques: els rangs de creixement per a alguns paràmetres ambientals rellevants són: pH òptim de 1.5 a 2.5, creix millor sota un ambient aeròbic el qual  l’acceptor d’electrons és l’oxigen. Si no hi ha oxigen i el sulfur i el format s’utilitzen com a donadors d’electrons, s’utilitza com a acceptor d’electrons el ferro (III). A. ferrooxidans és un  bacteri mesòfil (creix millor sota temperatures moderades, concretament de 30 a 45 ºC). Es pot aïllar en ambients miners inorgànics.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: aquest bacteri contribueix en l’extracció de metalls atacant els minerals que contenen sofre i converteix els sulfurs insolubles de metalls com són el coure, plom, zinc o níquel en els seus sulfats metàl·lics solubles. Els tres metalls recuperats en major quantitat a través de l'acció bacteriana directa o indirecta són el coure, l’urani i, més recentment, l'or.

A. ferrooxidans no és patogen pels humans. Aquest, pot oxidar les canonades a partir de l’oxidació de sofre reduït a àcid sulfúric.

Una mostra de pirita (FeS₂) en aigua acidificada i en contacte amb l’aire és suficient per suportar el creixement bacterià. La pirita proporciona la font d'energia; l'aire proporciona el carboni, el nitrogen i l’oxigen; i l'aigua acidificada proporciona l'entorn de creixement.

A. ferrooxidans té la capacitat de viure en altes concentracions de metalls o altres ions com per exemple: Zn²⁺(120 g/L), Ni²⁺ (72 g/L), Co²⁺ (30 g/L), Cu²⁺ (55 g/L), U₃0₈ (12 g/L), i Fe²⁺ (160 g/L). També té una gran capacitat d’adaptació a ambients contraris al seu creixement.

Autors:
Anna Clopés, Adrià Cortés, Noël Garrido i Guillem Casadevall