Chlamydia spp.

Chlamydia spp.

Classificació:

-          Domini: Bacteria

-          Fílum: Chlamydiae

-          Classe: Chlamydiia

-          Ordre: Chlamydiales

-          Família: Chlamydiaceae

-          Gènere: Chlamydia

Característiques morfològiques:

Són petits estreptococs (d’entre 0.2-1.5 µm) sense mobilitat. Tenen una paret bacteriana atípica sense peptidoglicà i per tant en la tinció de Gram dóna resultat negatiu. Són paràsits intracitoplasmàtics obligats o bé sapròfits, ja que només poden créixer dins de cèl·lules hoste i, per tant, no es poden cultivar aïllats.

Tenen un cicle vital característic: alternen una forma elemental amb capacitat infectiva però metabòlicament inactiva amb una forma reticulada que es desenvolupa dins el citoplasma de la cèl·lula hoste i, aprofitant els seus recursos pot créixer i dividir-se.

Característiques metabòliques:  

Són paràsits energètics ja que no poden sintetitzar el seu propi ATP. Dins la cèl·lula hoste, en presència d’ATP i NADP, actuen com respiradors aeròbics que poden catabolitzar glucosa-6-fosfat, glutamat, piruvat i aspartat a diòxid de carboni però no poden oxidar glucosa.

Característiques ecològiques:

Chlamydia no té la capacitat de formar espores però ha desenvolupat un estat del seu cicle vital anomenat corpuscle elemental. En aquest estadi, presenta el material genètic molt condensat, sense activitat replicativa, però amb capacitat d’infectar cèl·lules entrant-hi en forma de vesícules d’endocitosi evitant l’adhesió dels lisosomes. Un cop dins la cèl·lula hoste es van diferenciant (estimulades pel contacte amb glicogen) en corpuscles reticulars amb el material genètic més lax, capaços d’aprofitar els metabòlits de la cèl·lula hoste per sintetitzar compostos energètics i poder-se replicar.

La progènie sol ser d’entre 100 i 500 cèl·lules. La majoria d’aquests corpuscles reticulars retornen a l’estat de cossos elementals abans la cèl·lula hoste lisi. Els que no s’hagin rediferenciat, seran alliberats juntament amb els altres, però no podran infectar noves cèl·lules.

El fet que només es puguin reproduir intracel·lularment els condiciona a parasitar cèl·lules amb un citoplasma ric en nutrients com les de mamífers i aus. A més, són capaços d’aprofitar els nutrients de la matèria fecal seca i sobreviure-hi. Per això, al laboratori no es poden fer créixer en medis artificials i per obtenir-los es solen cultivar al sac vitel·lí d’embrions de pollastre o altres teixits animals.

Imatge 1: Cicle de desenvolupament de Chlamydia spp.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Al tractar-se de paràsits, causen diferents patologies en els organismes infectats depenent de l’espècie i del teixit afectat. Hi ha tres espècies de Chlamydia que produeixen infeccions en humans:

• Chlamydia trachomatis: Afecta les membranes mucoses i es transmet a través de les secrecions infectades. Pot infectar la conjuntiva produint tracoma: els individus amb tracoma tenen conjuntivitis crònica i úlceres a la còrnia que poden produir ceguera si no s’hi intervé abans amb antibiòtics. També pot infectar els genitals donant lloc a malalties de transmissió sexual. En les dones, és asimptomàtica però si no és tractada produeix la malaltia inflamatòria pelviana que pot arribar a deixar infèrtil una dona. Als homes, produeix inflamació de l’epidídim i pot arribar a deixar-lo estèril. A més, els seus efectes es poden arribar a estendre pel cos i causar artritis i inflamació dels ulls i uretra.  

• Chlamydia pneumoniae: Afecta les vies respiratòries. En la majoria dels casos, la seva infecció és asimptomàtica, però pot donar lloc a pneumònia atípica, bronquitis i en menys freqüència faringitis i sinusitis.

• Chlamydia psittaci: Infecta aus com lloros i coloms, els humans poden contagiar-se al entrar en contacte amb aquestes aus. En humans produeix psitacosis (febre, mal de cap, calfreds i a la llarga, pneumònia). 

Autors: Jordi Amagat, Marc Expòsit, Marcel McCullough i Aleix Lluansí