Halomonas spp.

• NOM: Halomonas spp.

• CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA

Filum: Protobacteria

Classe: Gammaproteobacteria

Ordre: Oceanospirillales

Familía: Halomonadaceae

Gènere: Halomonas

• CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES

Morfologia: bacil

Gram: gram negatiu

Mida: 1µm de diàmetre i 5-20µm de llargada.

Motilitat: flagel·lació polar i lateral

Pigmentació: grogues o sense pigmentació.

• CARACTERÍSTIQUES METABÒLIQUES

Les Halomonas són organismes quimioorganoheterotròfics. La seva font d’energia i de carboni són compostos orgànics com hidrats de carboni, aminoàcids, poliols, hidrocarburs... Són organismes respiradors, tenen l’oxigen com a acceptor final d’electrons en condicions aeròbies i el nitrat en condicions anaeròbies.

• CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES

Aquests microorganismes són extremòfils ja que toleren, i fins i tot requereixen, concentracions mitjanes o altes de sal pel seu creixement. Per tant, també podem dir que són halòfils o halotolerants.

Són comuns en ambient aquàtics salins que es troben en regions àrides, com el Mar Mort. No obstant, també les podem trobar en aigües gèlides hipersalines de l’Antàrtida, en sediments d’aigües profundes i en aigües d’alta mar afectades per corrents hidrotermals.

Per sobreviure en aquests ambients tenen proteïnes dissenyades per ser funcionals en solucions d’alta força iònica i altes concentracions de substàncies inertes dins el citoplasma per reduir la pressió osmòtica.

• APLICACIONS O PROBLEMÀTIQUES

Són microorganismes amb un gran potencial biotecnològic per la producció de soluts compatibles que els donen la capacitat d’estabilitzar i protegir enzims. Això els hi permet ser útils en tecnologia enzimàtica, en la indústria cosmètica, en dermofarmàcia, en medicina i agricultura.

Aquestes espècies són capaces de produir compostos extracel·lulars com exopolisacàrids i enzims extracel·lulars. Els exopolisacàrids són de gran interès industrial gràcies a les seves propietats viscoses, estabilitzants, emulgents i formadors de gels. Pel que fa els enzims extracel·lulars proporcionen noves possibilitats en els processos biocatalítics.

Altres aplicacions poden ser la producció de polihidroxialcanats i la degradació de compostos tòxics.

Autors: Irene Cuervas, Laia Madrenas, Helena Port i Meritxell Pujolassos.