Vibrio species
Classificació:
Domini: Prokaryota
Regne: Bacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Vibrionales
Família: Vibrionaceae
Gènere: Vibrio
Característiques morfològiques[1][2]:
Bacils
rectes o corbats Gram (-).
Mòbils per
normalment un flagel polar (rarament més d’un) recobert de membrana externa.
Entre
2-3 µm de llargada i 0,5-0,8 d’amplada.
No
formen espores.
No
tenen càpsula.
No
tenen fímbries.
V. fischeri produeix
bioluminescència.
V. fischeri i V.logei contenen
pigments grocs ataronjats causats per la luciferina.
V. nigripulchritudo produeix un pigment negre-blavós que s’acumula en forma
de cristalls.
V. gazogenes
produeix un pigment vermell.
Algunes
V.cholerae
poden produir un pigment marronós.
Característiques metabòliques[1][2]:
Anaerobi
facultatiu.
Creix
en condicions aeròbies.
Halofíliques,
suporten medis amb grans quantitats de sal.
Oxidasa
positiu.
Necessiten
ions Na+ per estimular el creixement.
Fermenten
la D-glucosa principalment, encara que també poden la sacarosa, i lactosa
sense producció de gas.
Son
manitol positius i redueixen els nitrats.
Quimiorganoheterotròfics.
V. fischeri pot
degradar 3’,5’-AMP cíclic i utilitzar-lo com a font de carboni, nitrogen i
fòsfor pel seu creixement.
Característiques ecològiques[1]:
El
rang de temperatures de creixement es troba entre 16 y 42 ºC. La temperatura
òptima de creixement està al voltant de 37 grau.
Rang
de pH de creixement de 6.8 a 10.2 i un pH òptim de 7.0 a 8.0.
Àmpliament
distribuïts per aigua dolça i mar.
Es
poden trobar en intestins d’animals marins com el marisc.
Normalment
es troben en aigües tropicals, i per sota dels 20 graus la quantitat
d’organismes va disminuint.
S’han
trobat en ocells i herbívors lluny de les aigües.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques[1][2]:
V. cholerae es
l’agent que causa la còlera. Els símptomes de la malaltia es deuen a l’acció de
la toxina colèrica que actua a nivell de l’intestí produint secreció de líquid
y electròlits, el que comporta una greu deshidratació en forma de vòmits i
diarrees i pot arribar a produir insuficiència renal.
V. anguillarum pot
produir gastroenteritis en els éssers humans pel consum de marisc contaminat.
V. angullarum i
altres espècies són els causant d’algunes malalties en els peixos.
Algunes
bacteries fan simbiosis amb animals marins gràcies a la seva bioluminescència.
V. fischeri s’utilitza per determinar,
la presència de diversos contaminants ambientals (metalls, detergents,
pesticides, PCBs, PAHs, etc) en mostres d’aigua[3].
Els
gens lux, causants de la bioluminescència, s’utilitzen en diverses
construccions per un ampli ventall de processos como immunoassajos, detecció de
virus, control de processos biotecnològics, processos de bioremediació,
valoració d’expressió de promotors, dispersió i colonització de bacteris
patògens en els seus hostes, etc[3].
Bibliografia
[1]
Biblioteca virtual en salud-OPS/OPM (2002). Vibrio. Recuperat
des de http://www.bvsops.org.uy/pdf/vibrio.pdf
[2]
Prescott, Lansing M., et al. Microbiología. 5a ed.
Madrid: McGraw-hill-interamericana de España, 2004.
[3]
Martín, A., i Serrano, S., i Santos, A., i Marquina, D., i Vázquez, C. (2010)
Bioluminiscencia bacteriana. Reduca (biología):
Serie microbiología. 3 (5), 75-86. Recuperat des de http://revistareduca.es/index.php/biologia/article/viewFile/822/837
Pedro Juan Buigues, Manuel Cano,
Ismael Chaguaceda, Eric de Bernarndo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada