Vibrio spp.

Vibrio species

 

Classificació:

Domini: Prokaryota

Regne: Bacteria

Fílum: Proteobacteria

Classe: Gammaproteobacteria

Ordre: Vibrionales

Família: Vibrionaceae

Gènere: Vibrio

Característiques morfològiques^[1][2]:

Bacils rectes o corbats Gram (-).

Mòbils per normalment un flagel polar (rarament més d’un) recobert de membrana externa.

Entre 2-3 µm de llargada i 0,5-0,8 d’amplada.

No formen espores.

No tenen càpsula.

No tenen fímbries.

V. fischeri produeix bioluminescència.

V. fischeri i V.logei contenen pigments grocs ataronjats causats per la luciferina.

V. nigripulchritudo produeix un pigment negre-blavós que s’acumula en forma de cristalls.

V. gazogenes produeix un pigment vermell.

Algunes V.cholerae poden produir un pigment marronós.

Característiques metabòliques^[1][2]:

Anaerobi facultatiu.

Creix en condicions aeròbies.

Halofíliques, suporten medis amb grans quantitats de sal.

Oxidasa positiu.

Necessiten ions Na⁺ per estimular el creixement.

Fermenten la D-glucosa principalment, encara que també poden la  sacarosa, i lactosa sense producció de gas.

Son manitol positius i redueixen els nitrats.

Quimiorganoheterotròfics.

V. fischeri pot degradar 3’,5’-AMP cíclic i utilitzar-lo com a font de carboni, nitrogen i fòsfor pel seu creixement.

Característiques ecològiques^[1]:

El rang de temperatures de creixement es troba entre 16 y 42 ºC. La temperatura òptima de creixement està al voltant de 37 grau.

Rang de pH de creixement de 6.8 a 10.2 i un pH òptim de 7.0 a 8.0.

Àmpliament distribuïts per aigua dolça i mar.

Es poden trobar en intestins d’animals marins com el marisc.

Normalment es troben en aigües tropicals, i per sota dels 20 graus la quantitat d’organismes va disminuint.

S’han trobat en ocells i herbívors lluny de les aigües.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques^[1][2]:

V. cholerae es l’agent que causa la còlera. Els símptomes de la malaltia es deuen a l’acció de la toxina colèrica que actua a nivell de l’intestí produint secreció de líquid y electròlits, el que comporta una greu deshidratació en forma de vòmits i diarrees i pot arribar a produir insuficiència renal.

V. anguillarum pot produir gastroenteritis en els éssers humans pel consum de marisc contaminat.

V. angullarum i altres espècies són els causant d’algunes malalties en els peixos.

Algunes bacteries fan simbiosis amb animals marins gràcies a la seva bioluminescència.

V. fischeri s’utilitza per determinar, la presència de diversos contaminants ambientals (metalls, detergents, pesticides, PCBs, PAHs, etc) en mostres d’aigua^[3].

Els gens lux, causants de la bioluminescència,  s’utilitzen en diverses construccions per un ampli ventall de processos como immunoassajos, detecció de virus, control de processos biotecnològics, processos de bioremediació, valoració d’expressió de promotors, dispersió i colonització de bacteris patògens en els seus hostes, etc^[3].

Bibliografia

[1] Biblioteca virtual en salud-OPS/OPM (2002). Vibrio. Recuperat des de http://www.bvsops.org.uy/pdf/vibrio.pdf

[2] Prescott, Lansing M., et al. Microbiología. 5a ed. Madrid: McGraw-hill-interamericana de España, 2004.

[3] Martín, A., i Serrano, S., i Santos, A., i Marquina, D., i Vázquez, C. (2010) Bioluminiscencia bacteriana. Reduca (biología): Serie microbiología. 3 (5), 75-86. Recuperat des de  http://revistareduca.es/index.php/biologia/article/viewFile/822/837

Pedro Juan Buigues, Manuel Cano, Ismael Chaguaceda, Eric de Bernarndo