Microcystis aeruginosa

Microcystis aeruginosa

Classificació:

Domini: Prokaryota

Regne: Bacteria

Fílum: Cyanobacteria

Classe: Cyanophyceae

Ordre: Chroococcales

Família: Microcystaceae

Gènere: Microcystis

Característiques morfològiques:

Es un cianobacteri unicel·lular de mida petita (entre 2.61 i 5.40 μm) i de morfología esférica u ovoide que arriba a formar colònies observables a simple vista. La coberta extracel·lular està formada per la membrana plasmàtica, una capa de peptidoglicà i una paret cel·lular. Per tant es considera una Gram-negativa^[1]. Es capaç de flotar a la superfície de l’aigua gràcies a unes petites vesícules de gas. Pigmentació verda o marró fosc. 

Característiques metabòliques:

Es un bacteri Fotolitoautótrof, és a dir , realitza la fotosíntesi (font d’energia), la font de poder reductor és l’aigua i utilitza CO2 com a font de carboni. Es un respirador aerobi i necessita oxigen (Acceptor final d’e.) encara que li es possible viure sense oxigen en alguns casos (quan es formen els “bloom” i l’aportació d’O no és suficient) durant un temps curt.

Característiques ecològiques:

Es troba en aigües dolces, temperades i estancades. Poden arribar a formar “Blooms” si creixen massivament sota condicions d’abundància nutricional, a més produeixen unes toxines anomenades “Microcistines” ^[3]. La seva temperatura òptima de creixement és a 32ºC, la límit a 15ºC i la de màxima toxicitat a 20ºC. És abundant a la primavera i l’estiu. Les seves vesícules de gas li permeten flotar i poden acabar per esgotar l’oxigen a l’interior de l’aigua afectant al plàncton i altres. Es solen trobar a América del Nord i predomina en els llacs eutròfics.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Les toxines produïdes per aquest bacteri (Miocistines) son hepatotoxines que suposen un perill tant per als peixos com als mamífers que envolten les aigües. La seva abundància en Amèrica del Nord podria estar relacionada amb una espècie invasora (Muscle Zebra). S’ha estudiat que l’extracte de palla d’arròs podria inhibir el seu creixement i que Myriophyllum spicatum, una planta aquàtica, també podria inhibir i controlar el seu creixement^[2].

Bibliografia

[1] Martin, C. (1989) “Lipopolysaccharides and polysaccharides of the cell envelope of toxic Microcystis aeruginosa strains”. Archives of Microbiology, vol. 152, issue1, pp. 90-94. Recuperat des de http://link.springer.com/article/10.1007%2FBF00447017

[2] Nakai, S. (2000). “Myriophyllum spicatum-released allelopathic polyphenols inhibiting growth of blue-green algae Microcystis aeruginosa”. ELSEVIER, volum 34, apartat 11, pp. 3026-3032. doi:10.1016/S0043-1354(00)00039-7

[3] Oberholster, P. (2004). “Microcystis aeruginosa: source of toxic microcystins in drinking wáter”. African Journal of Biotechnology, Vol. 3 (3), pp. 159-168. Recuperat des de http://www.academicjournals.org/article/article1380817861_Oberholster%20et%20al.pdf


Pedro Juan Buigues, Manuel Cano, Ismael Chaguaceda, Eric de Bernarndo