Streptococcus spp.

Streptococcus spp.

Classificació:

-          Domini: Bacteria

-          Fílum: Firmicutes

-          Classe: Bacilli

-          Ordre: Lactobacillales

-          Família: Streptococcaceae

-          Gènere: Steptococcus

Característiques morfològiques:

Són bacteris Gram positius, en forma de cocs que s’agrupen en parelles o cadenes.  Formen divisions al llarg d’un eix. No tenen mobilitat. No formen espores, alguns tenen càpsula i formen colònies circulars, convexes i translúcides. Són catalasa negatius i la majoria no tenen pigmentació.

Característiques metabòliques:

Són organismes quimioorganotròfics i homofermentadors làctics aerotolerants. Generalment no tenen pigmentació.

En les fermentacions reciclen el NADH al passar de piruvat a lactat.

Solen ser cultivats en medis enriquits amb sang esterilitzada o sèrum amb un alt percentatge de CO₂ per afavorir el seu creixement.

Característiques ecològiques:

Poden viure en ambients àcids, el rang de temperatura òptima de creixement és de 25 a 45 ºC i formen part de la flora bacteriana de la boca, pell, intestí i tracte respiratori superior dels humans.  Alguns causen malalties infeccioses mentre que d’altres no són patògens.  

Cada espècie colonitzarà un teixit o altre segons l’adhesió que formin amb el teixit. Alguns també formen biofilms.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Les espècies que tenen càpsula són molt patògenes, ja que aquesta està formada de carbohidrats que els protegeix dels macròfags, i alliberen diverses toxines.

Aquests són resistents a la eritromicina, penicil·lina i als antibiòtics macròlids.

Els bacteris dels grups A i B són els que causen malalties als humans com ara escarlatina, impetigen, pneumònia i meningitis. Els del grup C en canvi, causen també malalties d’hemòlisi complerta, però no afecten als humans.

Algunes espècies de Streptococcus dels grups C i G tenen proteïna G en la seva membrana. Aquesta proteïna s’uneix a la part universal/comuna dels anticossos. La proteïna G també es pot unir a la seroalbúmina i les empreses biotecnològiques ho fan servir per tal de purificar els anticossos o per localitzar-los en tècniques d’immunoblots.

Autors: Jordi Amagat, Marc Expòsit, Marcel McCullough i Aleix Lluansí