Sphaerotilus Natans

Nom: Sphaerotilus Natans, comunament anomenat bacteri de les aigües residuals.

Classificació:

• Fílum: Proteobacteria
• Classe: Betaproteobacteria
• Ordre: Burkholderiales
• Família: Comamonadaceae
• Gènere: Sphaerotilus, kützing

Característiques morfològiques:

És un bacteri que pot tenir una forma rectilínia o bé corbada, disposat en filaments de fins 1,5µm de diàmetre i de 100 a més de 500µm de longitud, constituïts per cèl·lules amb forma de bacil i dividides per septes creixents dins d’una llarga beina. Aquesta els hi proporciona protecció i funciona com a magatzem de nutrients. Cada cèl·lula madura mòbil té un conjunt de flagels entrellaçats que semblen un de sol, i consisteix en un llarg filament amb un ganxo curt i un complex basal del cos. Presenten una reacció Gram negativa.

Característiques metabòliques:

Poden classificar-se com a organismes “quimioorganoheteròtrofs” ja que utilitzen matèria orgànica com a font de carboni, d’energia i de poder reductor. Corresponen a una espècie aeròbica, de manera que l’acceptor extern d’electrons és l’oxigen. Amb aquesta capacitat oxidativa, són capaços d’utilitzar el Fe²⁺ o el Mg²⁺ per cobrir les seves beines d’una capa transparent.

Característiques ecològiques:

Creixen i es reprodueixen favorablement en ambients on la temperatura oscil·la entre 5 i 20°C i el pH es troba en valors de 6 a 9, però també poden trobar-se en sistemes on hi ha una baixa concentració en oxigen dissolt, deficiència de nutrients (especialment el fòsfor) i en presència de substrats fàcilment metabolitzables. La seva reproducció es dóna per fissió binària, amb la conseqüent alliberació d’una cèl·lula filla mòbil que migrarà per formar el seu propi filament.

Durant el cicle de vida alternen una fase filamentosa generalment quan les condicions són favorables, i un fase mòbil quan aquestes no ho són, en la qual formen flagels lofòtrics i surten a l’exterior deixant la beina buida.

El seu hàbitat sol ser un ecosistema d’aigua dolça amb un alt contingut de matèria orgànica, i també zones riques en compostos de Fe²⁺ i Mg²⁺ per envoltar les beines. Per aquest motiu, és lògic trobar aquests organismes en aigües contaminades per solucions residuals de tipus orgàniques.

Utilitzen certes adaptacions per millorar la qualitat de vida, i una d’elles és el bon creixement que presenten sota condicions de baixa concentració d’oxigen i la capacitat d’utilitzar una gran varietat de compostos carbònics orgànics que causen la seva dominància en aquests ambients.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

El genoma de S.natans encara no està disponible en l’International Nucleotide Colaboration de bases de dades de les seqüències. Tot i això, poden trobar-se algunes seqüències parcials de varies soques de Sphaerotilus en la base de dades GenBank.

Un dels problemes més coneguts que presenta aquest bacteri és el “Bulking”, una situació crítica provocada per la ràpida desaparició del oxigen, a partir de la qual les masses del germen acaben entrant en putrefacció i produint SH₂. Altres inconvenients són aspectes tecnològics en el tractament d’aigües residuals per obstrucció del tub i l’augment del volum del fang. Això es deu en part, a la capacitat d’assentar-se en una superfície sòlida per enxarxament o mitjançant un element basal adhesiu situat en un extrem del filament. 

Així doncs, la presència de Sphaerotilus natans en aigües residuals indica que existeix una forta contaminació orgànica, i la olor a sulfur d’hidrogen demostra una reducció de sulfats, la qual cosa ens alarma d’una situació greu. 

Autors: Meritxell Albertí Hinarejos, Sara Azidane Chenlo, Júlia Blay Cadanet i Anna Caballero Moya.