Staphylococcus spp.

Nom:  Staphylococcus spp.

Classificació:

• Regne: Bacteris
• Filum: Firmicutes
• Classe: Bacilli,
• Ordre: Bacillales,
• Família: Staphylococcaceae,
• Gènere: Staphylococcus.

Característiques morfològiques:

• Morfologia: cocs esfèrics
• Agrupació: s’agrupen en forma de raïm
• Gram: són grampositius
• Motilitat: no tenen flagel, són immòbils
• Mida: 0,5 a 1 mm de diàmetre
• Pigmentació: sí que presenten pigmentació, va de tons blanc-crema a groc; 

Per exemple, les colònies formades per S. aureus són de color groc i arribar a ser bastant gran en un medi ric, mentre que les de S. epidermidis són de color blanc i formen colònies relativament petites, fins i tot en un medi ric .

Característiques metabòliques:

El estafilococs són organismes aeròbics amb un metabolisme respiratori típic; tot i així, tant poden obtenir energia a través de la fermentació com de la respiració; pel que fa amb l’oxigen són aerobis o anaerobis facultatius, presenten un metabolisme mixta, produeixen àcid a partir de glucosa, tant aeròbiament com anaeròbiament.

És a dir, en la gran majoria dels casos tenen com a font d’electrons i font de carboni matèria orgànica de manera que quan respiren obtenen energia a mitjançant reaccions redox i l’acceptor final d’electrons és l’oxigen; per tant són organismes quimiorganoheterotròfics.

En quant als requeriments de cultiu, no són exigents des del punt de
vista nutricional, creixen en medis pobres i simples però en medis amb sang, àcid nicòtic, tiamina i biotina el seu creixement és més favorable.

Els medis Manitol Sal i Staphilococcus 110 són medis diferencials i selectius per a aquest tipus de microorganismes; el medi Chapman-Stone és únicament un medi selectiu.

Característiques ecològiques:

Formen part de la microbiota normal, però són potencialment patògens en casos de pacients immunocompromesos.

Staphylococcus aureus és un habitant normal de la pell i les membranes mucoses del nas de les persones portadores, mentre que S. epidermidis habita a la pell i a les fosses nasals de la majoria o tots els éssers humans.

És important remarcar que tenen alta resistència als antibiòtics.

Són les espècies més resistents a agents físics (dessecació, temperatura) i químics (alcohol) d'entre els bacteris no esporulants.

La seva major velocitat de creixement és a una temperatura  d’entre 5 i 25ºC.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Entre els seus factors de virulència, els que més faciliten la seva identificació són:

Tipus	Factor	Efecte que causa
Exotoxines	Enterotoxina	Super-antígen Estimula cèl·lules T Provoquen à Diarrees, vòmits, nàusees.
	Epidermolitiques	ETA i ETB tenen especificitat d’espècie Provoquen à Danys a la pell, separant l’estrat granulós del corni donant el signe de pell escaldada.
Exoenzims	Coagulasa	Inhibeix la fagocitosi S’uneix a la prototrombina
	Hemolisina	Leucotòxica
	Hialuronidasa	Lisi àc. Hialurònic
	Leudocidina	Citotòxic i leucotòxica
	Lipasa i FAME	Contra àc. Grassos
	Proteasa	V8 proteasa (serina)
	Catalasa	Protegeix del H2O2 al fagòcit
	Β-lactamasa	Trenca l’anell β lactàmic dels antibiòtics amb aquesta estructura.
	Penicil·linasa	Hidrolitza les penicil·lines
	Protrombina	Precursor de la trombina, enzim que degrada el fibrinogen en fibrina. La fibrina coagula i recobreix el bacteri, passant desapercebut pel sistema immunitari.
Components relacionats amb la cèl·lula	Proteïna A	Fixa l’anticòs i interfereix en el procés de opsonització
	Peptidoglicà	Inhibeix la migració de leucòcits Estimula l’alliberament de citoquinina Proporciona estabilitat osmòtica
	Material capsular	Inhibeix la quimiotaxi i la fagocitosi
	Adhesina	Promou la unió a les cèl·lules hoste
	Polisacàrid capsular	11 tipus serològics

Poden causar molts tipus de malalties, tan cutànies com invasives. Sovint s’associa amb la formació d’abcessos.

Autors: Meritxell Albertí Hinarejos, Sara Azidane Chenlo, Júlia Blay Cadanet i Anna Caballero Moya.